3r Primària. Curs 2012-2013: de gener 2012

dissabte, 28 de gener del 2012

MAPES INTERACTIUS

Mapes interactius de Enrique Alonso, és un conjunt de jocs didàctics en flash per aprendre Geografia.

Amb aquests mapes podràs estudiar la geografia de Catalunya, Espanya, Europa i la resta del món. Veuràs que és una manera molt entretinguda d'estudiar i entretenir-se alhora.

Recorda que alguns jocs tenen diferents nivells de dificultat que van del 1 al 4.

Prova clikant a la imatge següent i escolleix el joc que tu vulguis.

-----

dijous, 12 de gener del 2012

El dijous 19 de gener, tots els alumnes de 4t de primària anirem a veure l'obra de teatre titulada "Crazy Books". També hi aniran els alumnes de 1r, 2n i 3r. Sortirem de l'escola a les 9:05 h i la representació començarà a les 9:45 h a l'Atrium de Viladecans.

Desitgem que us agradi molt.

SINOPSI

La Sofia, en el seu desè aniversari, rep com a regal una vareta màgica que només obeeix ordres... en anglès! Un accident la obliga a fer-la servir i demana ajuda als personatges d’un llibre de contes clàssics.

Aventura en anglès i català sobre la lectura, l’amistat i la necessitat d’aprendre idiomes.

-----

dimarts, 10 de gener del 2012

ANIMALS INVERTEBRATS

Dades curioses

Un dels animals més gran del món és un invertebrat. Es tracta del calamar gegant. Aquest animal, que viu a les profunditats marines, pot arribar a mesurar catorze metres de llarg, dels quals aproximadament vuit o deu pertanyen als llarguíssims tentacles.

És un animal que rarament s’acosta a la superfície, i per això és difícil de veure. Se’n coneixia l’existència per l’aparició d’algun de mort a les platges i perquè s’havien trobat restes dels seus tentacles en l’estómac d’altres animals, com els catxalots. En l’actualitat hi ha imatges d’aquest animal, preses amb càmeres especials, disponibles a Internet.

Documental: Calamars gegants

El calamar gegant

Avui en dia encara no se sap si aquesta història va passar de veritat o no, però s’explica des de l’època dels romans a Catalunya.

A la ciutat d’Empúries, en el barri de pescadors hi vivia l’Aureli, un dels pescadors més valents d’aquells temps. Per sortir a pescar, tenia una barqueta de fusta que no deuria ser més gran que una banyera i per arribar a lloc utilitzava dos rems de fusta que els hi havia regalat el seu avi. Ell sempre sortia a la mar, tant si feia bo com si no.

Un dia, com qualsevol altre, va sortir a pescar calamars abans no es pongués el sol, després de remar durant una hora i mitja va tirar l’ancora i va llençar la potera a l’aigua. (La potera és un aparell format per un plom recobert d’un fil blanc i una multitud d’agulles en forma d’anella). Era molt estrany, s’estava fent fosc i encara no n’havia tret ni un. Un cop de nit, uns núvols van començar a tapar la lluna fins a quedar-se a les fosques. Alguna cosa estava passant, de cop, la barca va començar a girar sobre si mateixa fent cercles, l’Aureli tremolant de por, continuava tenint el fil a l’aigua, i de sobte ZZZZZZZAAAAASSSSSSS!!!, alguna cosa s’havia enganxat a la potera i estirava com mai res havia vist. Veient que les mans se li tallaven i no podia aguantar-ho més, va lligar el fil de pescar a la cornamusa de la barca per mirar d’aturar allò. Però aquella bèstia continuava tirant, la barca estava ancorada, hi havia el perill de que es trenqués, quedés esmicolada, i fins i tot s’enfonsés. Així que el pescador, sense pensar-ho, va deixar anar l’ancora i va deixar que allò que tenia enganxat al bot l’anés arrossegant mar endins.

Va estar amb els ulls tancats i agafat amb totes les seves forces a la barca, amunt i avall fins que els primers rajos de sol començaven a sortir. De cop, l’animal va deixar de tirar i tot es va calmar, l’Aureli no sabia si s’havia desenganxat o ja havia perdut totes les seves forces. Amb molt de coratge va començar a recollir la potera. Amb el pes que feia, va veure com encara estava enganxada i mentre l’anava pujant anava veient com lo que havia pescat era un calamar, UN CALAMAR GEGANT, mai havia vist res igual. Molt nerviós, el va acostar fins a la barca, l’animal feia més de 3 metres de llarg. Al ser impossible carregar-lo sencer a la barqueta, la única solució que se li va acudir va ser tallar-lo a rodelles. Finalment, rendit va tornar remant fins a la ciutat.

Preocupats perquè no havia anat a dormir a casa, l’esperaven al port, familiars, amics i altres pescadors. En veure’l van anar corrents amb altres barques a ajudar-lo a arribar. Un cop a port, per celebrar la valentia de l’Aureli i l’alegria d’haver pogut pescar aquell calamar, van arrebossar les rodelles amb farina i ou i van fregir-les perquè tothom pogués tastar-les.

És per això que tot hi haver passat tant de temps, encara ens recordem dels romans quan mengem els calamars a la romana.