SALUTACIONS


Desitgem que tot el que es publiqui en el blog us serveixi per aprendre més i recordeu el que sempre diem: "Les persones que saben molt, són les persones que llegeixen molt".

diumenge, 23 gener de 2011

ELS ANIMALS VERTEBRATS (1a part)



ELS VERTEBRATS

Són els animals que tenen columna vertebral, és a dir, una estructura articulada d'ossos que serveix per protegir la medul•la espinal. La columna vertebral també s'anomena espina dorsal en els peixos i animals de quatre potes. Actualment es coneixen unes 50.000 espècies de vertebrats


ELS MAMÍFERS

Els mamífers són animals vertebrats que neixen del ventre de la seva mare i durant la primera època de la seva vida s'alimenten de la llet materna. 

Quasi tots els mamífers tenen el cos cobert de pèl i respiren per pulmons. Poden volar per l'aire, com la rata pinyada i també poden viure a l'aigua, com el dofí. Però la majoria són terrestres, com el cavall. Els humans també sóm mamífers.


El seu cos està dividit en tres parts.
- Cap: Hi tenen el cervell, la boca, els ulls, el nas i les orelles.
- Tronc: Hi tenen la columna vertebral i ossos que són diferents a cada espècie. Acaba en una cua, què els hi pot faltar, com el goril•la; pot ser una aleta, és el cas de la balena; o també pot ser prensil, com les mones aranya, que els serveix per agafar-se a les branques.
- Extremitats: En els terrestres, són les potes, els serveixen per caminar, córrer...; en els aquàtics són les aletes, per moure's amb habilitat; i en els aeris, només el rat penat, són unes potes que els ajuden a agafar'se a les branques i girar-se del revés.



Classes de mamífers: De quins tipus n'hi ha ?
Fet per Tania Luna

Els mamífers es classifiquen en tres grups diferents segons la seva reproducció, els Monotremes, els Marsupials i els Placentats.

- Placentats: la característica principal d'aquests és que les femelles tenen placenta, per això, la cria es desenvolupa completament a l'interior de la mare. La majoria dels mamífers són d'aquests tipus, el gat, el gos, l'ovella, la vaca, la balena, el porc, ...
D'aquests n'hi ha de diverses famílies:
Quiròpters (Ratpenat), Primats (ximpanzé, humà...), Desdentats (Peresós), Rosegadors (Rata), Lagomorfs (Conill), Insectívors (Eriçó), Sirenis (Manatí), Cetacis (Balena), Pinnípedes (Foca), Carnívors (Tigre), Proboscidis (Elefant), Artiodàctils (Cérvol) i Perissodàctil (Cavall).

- Marsupials: els més coneguts són els cangurs. Durant els primers dies, quan el petit encara és un embrió, és dins la bosa de la mare.
Al cap de poc temps la cria ja treu el cap de la bossa ventral, on la mare té les mamelles. Allí es va alimentant fins que està totalment desenvolupat.

- Monotremes: també coneguts com Prototeris, són els que ponen ous, com l'ornitorinc. Ni ha ben pocs. No acostumen a tenir massa ous per part.



L'alimentació: Què i com mengen ?
Fet per César Ruiz

Un tret comú dels mamífers és el seu alt consum d’energia, en comparació amb altres animals de la mateixa mida. Això és deu a que han de regular la seva temperatura corporal. Algunes espècies consumeixen una gran quantitat d’aliment gairebé igual al seu pes. Els mamífers segons l’aliment que mengen poden ser herbívors, carnívors i omnivors:

- Els herbívors, mengen plantes i herba. La facilitat d’agafar les plantes fa que molts animals s'alimentin d'elles, però com que tenen poc poder energètic n'han de menjar molta per estar forts. Això fa que el sistema digestiu d'aquests, sigui més gran que els dels carnívors, ja que han de consumir aliments que són més difícils de digerir.
Alguns mamífers com la vaca i l'ovella, són remugants. Tenen l'estòmac dividit en quatre parts: el reticle, el llibret, el quall i el rumen.
1- S'empassa l'herba sense mastegar-la. L'herba passa al rumen i després al reticle.
2- L'aliment torna a la boca, on el mastega.
3- L'herba mastegada passa al llibret i després al quall.
4- A l'intestí prim s'absorbeixen les substàncies nutritives.

- Els carnívors, són els que mengen carn. N'és exemple el lleó.
Els carnívors, tenen la dentadura molt afilada, amb uns ullals que els serveix per trencar la carn i mastegar-la bé. Tenen un aparell digestiu més petit que la dels herbívors, per exemple l’intestí és més curt per evitar intoxicar-se amb la rápida ptrefacció de la carn. Els carnívors més coneguts pertanyen a la família dels felins.

- Els omnívors, són els que mengen plantes i carn. N'és exemple el ratolí i el porc senglar, aquests, són del tipus dels que més n'hi ha. La seva dentadura és una mitjana entre la dels herbivors i la dels carnívors.
Tenen uns queixals cap al radera, per menjar les herbes o verdures, els queixals són els que acustumen a fer servir més, també tenen uns ullals no molt afilats, per la carn. El seu aparell digestiu es normal. Els humans, també son omnívors.


 
El desplaçament: Com es mouen ?
Fet per Sofía Herrera

Els mamífers es desplacen de diferents maneres, segons el lloc on viuen.

- Els terrestres, que viuen al terra. Es poden desplaçar caminant, corrent i saltant. Són dels que més n'hi ha, i quasi tots es desplacen amb quatre potes, menys l’ésser humà qua camina a dues potes.
En són exemples el gos, el gat, l'ovella, la vaca, el cavall, l'elefant i la major part dels mamífers que coneixem, tant salvatges com domèstics.

- Els aquàtics, que viuen a l'aigua. Es desplacen nedant amb les seves aletes i la cua.
D'aquests, que siguin mamífers n'hi a ben pocs, només el dofí i la balena, encara que d'aquesta n'hi hagui de varies espècies.

- Els aeris, (només el rat penat). Es desplaça volant amb les seves ales, movent-les amunt i avall, i s'agafa a les branques dels arbres amb unes potes molt petites, que hi té unes ungles, gràcies a la seva oïda que tenen, no xoca mai amb res, d'aquesta manera, com que no hi veuen gaire, es el sentit que fan servir més, l'ajuda molt a desplaçar-se.



La reproducció: Com venen al món ?
Fet per Axel Navarro

Els mamífers són vivípars, és a dir, neixen vius del ventre de la mare. La majoria tenen placenta, què és la bossa ventral on es formen els fills.

Primer, s'aparellen dos mamífers de la mateixa espècie. Perquè es formi una nova criatura cal la unió dels òrgans sexuals del mascle i la femella. Aleshores toca l'embaràs, què és l'etapa en què es forma el fetus dins la placenta de la femella.
Passa un temps, diferent a cada espècie. Quan la cria esta desenvolupada, neix i surt a l'exterior. Aleshores la mare cuida d'ells , i s'alimenten de la llet materna durant uns dies, és a dir, mamen. D'aquí ve el seu nom, "mamífers".
Es pot tenir més d'una cria per part, i es pot parir més d'una vegada per any en totes les espècies de mamífers. Els humans també tenim aquesta reproducció, per si no ho sabies, no ens porta una cigonya!

També hi ha mamífers que ponen ous. Aquests no neixen vius, sino que triguen uns dies a trencar l'ou i començar la seva vida, però d'aquests n'hi ha molt poquets, un exemple és l'ornitorinc.N'hi ha d'altres que tenen una bossa marsupial, com el cangur.



 Salvatges i domèstics: Relació amb els humans.
  Fet per Manel Planchería

Els mamífers els podem classificar també en:

Salvatges: Són els que viuen en llibertat. Aquests, són molt perillosos. En són  exemples: el tigre, el lleó, el cérvol o la balena.

Domèstics: Són els que viuen amb les persones, poden ser de dos tipus: De companyia: Són els que viuen dins les nostres cases. Ens donen companyia i les persones les cuidem. La majoria dels mamífers son d'aquest tipus. N'és exemple el gat. Útils: Viuen amb nosaltres perquè ens donen beneficis, els alimentem perquè es faiguin més grans i ens en aprofitem més. N'és exemple el conill, que ens dóna carn, la vaca, que ens dóna llet...



 Curiositats dels mamífers: Sabies que ...
  Fet per Esmeralda Fernández

- Quasi tots els mamífers donen a llum a cries vives, però hi ha uns quants mamífers, els monotremes, que ponen ous. N'és exemple l'ornitorinc.
- L’orca en llibertat pot arribar a viure fins a 80 anys, però en cautiveri no arriba als 10 anys.
- Els dofins poden viure de 25 a 35 anys. Els dofins són molt socials I poden viure en grups de 10 a 100 dofins. Els dofins són més intel•ligents què els humans.
- Els elefants poden viure fins a 90 anys.
- El guepard és el mamifer més ràpid, pot arribar a córrer a 110 quilòmetres per hora en distàncies curtes.
- L’animal més pesat és la balena blava que arriba a 170.000 kg i el menys pesat és el ratpenat abellot que pesa 2 grams.
- L’animal més alt és la girafa que mesura fins a 5-6 metres, té un llavi móbil i una llengua que pot mesurar fins a 45 cm
- El tamany dels mamífers varia molt: el més gran és la balena blava, que medeix més de 30 metres, i els més petits són els ratolins i els ratpenats que no arriben als 5 cm, sense incluir la cua.
- L’ornitorrinc i la musaraña són els dos únics mamifers verinosos.
- Els elefants són els mamífers amb més temps de gestació. Arriba als 22 mesos.
- La rata és un animal amb molta capacitat reproductora. Pot tenir més de dotze cries a cada part.
- Els gossos olren fins a 20 vegades millor que l’Home.


ELS AMFIBIS

Els amfibis és diuen així perquè poden viure de dues maneres: dins de l’aigua, com els peixos, o sobre la terra.

Els amfibis van aparèixer fa 360 milions d’anys. Van ser els primers vertebrats del mon. Son vertebrats de temperatura variable, com els peixos i els rèptils. També és poden dir animals de sang freda, que vol dir que no es poden escalfar ells mateixos.


Les característiques dels amfibis són:
- Viuen prop de l’aigua.
- Tenen la pell nua.
- Quan són larves respiren per les brànquies i, d'adults, pels pulmons i per la pell.
- Tenen metamorfosi, és a dir, canvien de forma durant la seva vida.
- Les extremitats són potes, excepte les cecílies, que no en tenen. Alguns amfibis tenen entre els dits una membrana per nedar.
- Són ovípars, que vol dir que neixen d’ous. Ponen els ous a l’aigua perquè no tenen closca i a terra s’assecarien.



Classes d'amfibis: De quins tipus n'hi ha ?
Fet per Alberto Rodríguez

D'amfibis n’hi ha tres classes:
 - Granotes i gripaus: el seu nom científic és anurs, que vol dir amfibis sense cua. Gairebé totes viuen en rius i tolls. Alguna classe estranya viu als arbres. Els mascles tenen sacs a la boca que s’unflen quant rauquen (vol dir que fan soroll) i ho utilitzen per atraure les femelles.
Es desplacen de quatre grapes o saltant amb les potes del darrera. Tenen uns dits molt forts per agafar-se a les pedres, les branques ... A l’aigua és mouen nedant, impolsant-se amb les potes del darrera. Entre els dits tenen unes membranes que els ajuden a moure’s per l’aigua.


- Salamandres i tritons: el seu nom científic és urodels o caudats, que vol dir amfibis amb cua. Les salamandres o tritons són allargats, tenen extremitats i una cua llarga, poden medir 20 centímetres i les mes grans son a Xina i Estats units.
Per moure’s tenen quatre potes curtes i fortes que serveix per caminar o nedar.


- Cecílies: el seu nom científic es àpodes, que vol dir no tenen extremitats. Els cecílits s`assemblen als cucs de terra. Tenen una forma cilíndrica, allargats i sense extremitats. La cua es molt curta poden medir de 8 centímetres a 1,6 metres.
Com que no tenen potes, per desplaçar-se s’encongeixen i s’estiren com un acordió, gràcies a la bona musculatura que tenen. Viuen sota terra en llocs que hi ha aigua a prop, com són els pantans. Són poc coneguts i es calcula que al món hi ha unes 150 espècies d'aquests animals.



L'alimentació: Què i com mengen ?
Fet per Patricia Moreno

Els amfibis són animals carnívors caçadors, que vol dir que cacen animals vius per menjar, com escarabats, papallones, formigues, aranyes, cargols, baboses i altres invertebrats, que s'empassen sencers. La majoria dels amfibis mengen qualsevol cosa que siguin capaços de empassar o engolir.

Les granotes s'alimenten principalment d'insectes, cucs, aranyes i centpeus, encara que les granotes aquàtiques de vegades mengen altres granotes, capgròssos, ous i peixos petits. Les granotes més grans poden menjar animals de la grandària dels ratolins o les serps aquàtiques.
En ocasions poden capturar preses massa grans per a menjar-se-les d'una sola vegada, en aquest cas les deixen sobresortir de la boca i les ingereixen gradualment.
Les granotes cacen els insectes amb la llengua, que és molt llefiscosa i llarga, i està amagada dins de la boca. Quan la treuen i agafen algun animal és queda apegat a la llengua. Llavors fan que torni la llengua i s'engolixen la presa.

Molts amfibis quant són larves són herbívors. Els capgrossos de la granota s'alimenten principalment d'algues i d'altres plantes aquàtiques, fins que es fan grans. El seu tub digestiu és més llarg que el dels aduls i es torna més petit amb la metamorfosi.



La reproducció: Com venen al món ?
Fet per Esther Haba

La majoria d`amfibis són ovípars que vol dir que surten dels ous. Els ous els ponen a l`aigua per que no tenen closca i si no es moririen. Els ous estan envoltats d’un líquid que és com una gelatina que els protegeix.

Una de les característiques principals són els diferents canvis que pateixen al llarg de la seva vida: la metamorfosi.

El seu procés de reproducció és sexual. La primera setmana viuen a dins de l’ou. Al cap de dos setmanes surten de l`ou. Les larves, o cap-grossos, de granotes i gripaus tenen una aparença completament diferent a la dels seus pares. La diferència més notables és que els cap-grossos tenen el cap i el cos junts, i després una llarga cua.
Al principi els cap-grossos no tenen potes, que apareixen més tard, i necessiten quedar-se a l'aigua per sobreviure. Les larves tenen brànquies i mengen peixos petits o bé algues. A la tercera setmana se li fan els pulmons i li surten les potes. Segons quina classe d`amfibis la cua es fa més curta o desapareix, com per exemple, les granotes.
A la setsena setmana ja són adults i poden caçar insectes per menjar.


Les granotes: Descripció d'una granota.
Fet  per Ramon Rodoreda

La majoria de les granotes comencen la seva vida a l’aigua, però quan són adultes están a terra.

Les granotes tenen el cos curt, les potes del darrera llargues, que els permeten donar grans salts, i les potes del davant més curtes. Als peus tenen uns tels entre mig dels dits que les converteixen en grans nedadores. Són animals que tenen la pell fina i delicada, la mantenen sempre humida i tés uns dibuixos que l’ajuden a camuflar-se a l’herba. També tenen uns ulls grans que poden veure gairebé qualsevol cosa i els timpans auditius són externs.

Les granotes viuen en diferents hàbitats, però la majoria d'elles prefereix els llocs humits. Les granotes es poden submergir durant llargs períodes de temps absorbint oxigen a través de la pell.
Gairebé totes les granotes són carnívores i s’alimenten d’insectes, cucs i larves. Algunes de les més grosses també poden menjar llangardaixos, ocells i altres animals petits. Dins de la boca les granotes tenen les dents petites i la seva llengua és llarga i enganxosa per capturar insectes.
La temperatura corporal de les granotes depèn del seu medi ambient. En les regions més fredes s'enterren en el sòl per a hivernar.

Les granotes ens ajuden de diverses maneres. Controlen les plagues d'insectes als boscos, granges i jardins. Per altra banda i des de sempre les granotes s'han utilitzat com aliment. També són importants per a la investigació, ja que els seus sistemes esquelètic, muscular, digestiu i nerviós són similars als d'altres animals superiors



Curiositats dels amfibis: Sabies que ...
Fet per Guillem Carretro

- Sabies que els amfibis són els descendents més antics que van poblar la terra i que hii ha amfibis a la Terra des de fa més de 300 milions d'anys ?
- I què són capaços de viure tant a l’aigua com a la terra ?
- I què tenen la sang freda i la seva temperatura corporal varia segons la del medi ?
- I què posen centenars d’ous encara que els altres animals s’els mengen ?
- I què hi ha granotes tan perilloses que amb el veri de la seva pell pot matar 20.000 ratolins ?
- I què el seu nom en grec vol dir “doble vida”, perque neixen a l’aigua i es desplacen a la terra ?
- I si al jardí hi tens granotes o gripaus tindràs menys mosquits ?
- I què a la península Ibèrica es trova la granota de Sant Antoni, molt corrent a Europa ?
- I què una de les granotes més insòlites és la granota peluda, anomenada així a causa d'una mena de pèls que els surten als mascles al cos i les potes durant l'estació de reproducció ?

5 comentaris:

  1. Felicidades por vuestros trabajos, profe. Me ha encantado leerlos. Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Em podeu donar exemples d'amfibis sense cua, siusplai???? Em farieu un gran favor!!!! :) Gràcies.

    ResponElimina
  3. Pots trobar més informació si busques a Viquipèdia: granota (http://ca.wikipedia.org/wiki/Granotes) i gripau (http://ca.wikipedia.org/wiki/Gripau)

    ResponElimina
  4. Si no tens temps de llegir Viquipèdia aquí en tens un resum.

    Els anurs (Anura, "sense cua" en grec; antigament coneguts com Salientia, "saltadors" en llatí) són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals coneguts vulgarment com granotes i gripaus.

    Espècies de granotes: la granota verda (Rana esculenta), la granota comuna (Rana radibunda), la granota vermella (Rana temporaria), la granota saltadora (Rana dalmantina), la granota peluda (Trichobatrachus robustus), la granota marsupial (Rhinoderma Darwin), la granota voladora (Racophorus sp), la granota ullaluda (Limnonectes megastomias), la granota goliat, la granota de bosc, la reineta d'ulls vermells australiana (Litoria chloris), la granota de Darwin (Rhinoderma darwinii), la granota maduixa (Dendrobates pumilio), .....

    Espècies de gripaus: el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), el gripau verd (Bufo viridis), el gripau gegant (Bufo rinus), el gripau banyut, el gripau llevadora, el gripau raucador, el gripau corredor, el gripau daurat (Bufo periglenes), el gripau d'esperons, .....

    ResponElimina