ENGANYAR ELS SENTITS

Com ja sabeu, els nostres sentits ens serveixen per captar informació del nostre voltant i/o del nostre medi, però de vegades ens poden fer arribar missatges equivocats. Si penseu que això que acabo de dir no és cert, podeu fer amb l'ajut dels vostres pares un parell d'experiències senzilles.

1.- El tacte.

Ompliu tres petits cossis (barreños) amb aigua: un amb aigua freda, un altre amb aigua calenta i el tercer amb aigua tèbia. Que el papa o la mama et tapin els ulls, o al contrari, tapa els ulls al papa o a la mama, i desprès, el que tingui els ulls tapats ha de submergir una mà a l'aigua freda i una altra en la calenta durant 30 segons. Un cop han passat els trenta segons, haurà de treure les mans dels cossis i les posarà, totes dues alhora, en el d'aigua tèbia.

  

Abans de continuar llegint, fes l'experiència.

Què se sent ?

Si ho heu fet bé, la mà que estava submergida en aigua freda haurà percebut que la nova aigua estava molt calenta i, en canvi, la mà que estava en aigua calenta haurà sentit fred en passar a la tèbia. Però fixeu-vos que en realitat l'aigua està a la mateixa temperatura (aigua tèbia) per a les dues mans.

2.- La vista.

En aquesta experiència haureu de fer dos dibuixos en dos fulls diferents. En un haureu de dibuixar una gàbia (jaula) i en l'altre un ocell més petit. Desprès haureu de col·locar els dos dibuixos junts, separats per un llibre prim o un quadern, posat dret. A continuació haureu de mirar els dibuixos des de dalt, recolzant el front al llom del llibre, de manera que cadascun dels ulls quedi a un costat del llibre.

Abans de continuar llegint, fes l'experiència.

Què veieu ?

Si ho heu fet correctament, haureu comprovat que a poc a poc l'ocell entra a la gàbia.

Desitjo que aquestes experiències, que jo tambè vaig fer quan tenia la vostra edat, us hagin agradat.

“LA LECTURA I LES DIFICULTATS D’APRENENTATGE”

Acabo de llegir aquest article de la revista de literatura infantil i juvenil per a professors (+LIJ) i m’ha semblat molt interessant, no només per als professors, sinó també per als pares que estan preocupats per la lectura i les dificultats d’aprenentatge dels seus fills.

Aquest resum està tret d’un article escrit per Iolanda Monclús Moreno, del Centre de Pedagogia i Psicologia Àgora de Tarragona, titulat “La lectura i les dificultats d’aprenentatge”.

La Iolanda Monclús comença el seu article recordant una pregunta que fan molts pares: “Com puc fer que el meu fill/a llegeixi més ? L’hauria d’obligar cada dia a llegir una mica ?”.  I el primer que diu és que hi ha molts nens i nenes als quals no els agrada llegir, i per tant, no la conceben com una activitat divertida i no obligada.

La primera reflexió fa que es pregunti perquè molts dels nens i nenes que tenen pares als quals els apassiona la lectura i llegeixen sovint, no han adquirit aquest hàbit ?. I, al contrari, perquè hi ha nens i nenes als quals els seus pares no han motivat mai a llegir i són lectors compulsius ?

La segona reflexió fa que es plantegi quins són els llibres que es fan llegir a l’escola?. Ella considera que seria bo proposar llibres que tractin temàtiques variades, tants temes com sigui possible, a fi que trobin una lectura que sigui del seu interès.

Ella creu que una de les solucions a aquestes qüestions porta a considerar com funciona l’aprenentatge de la lectoescriptura. Per aprendre a llegir i escriure es fan servir molts mètodes, però tots tenen en comú una mateixa idea, i és que entre els signes del llenguatge escrit i els sons del llenguatge oral hi ha una relació. I que tots els mètodes  tenen tres processos principals que formen l’aprenentatge de la lectoescriptura: processos sintàctics, semàntics i lèxics.

La Iolanda Monclús considera que avaluar aquests tres processos fa que es puguin localitzar de forma més fàcil quin tipus de reeducació és necessària en cas de tenir dificultats i alguns dels exercicis que es poden realitzar en aquests processos d’aprenentatge són:

·         Processos sintàctics: dibuix-oració, signes de puntuació, ordenar frases donant les paraules desordenades, estructures gramaticals ...

·         Processos semàntics: treballar la comprensió, resums, preguntes sobre allò que s’acaba de llegir, activitats per desenvolupar la memòria ..

·         Processos lèxics: en aquest cas cal distingir dos procediments, que són la via lèxica (ruta visual: jocs on trobem paraules amb els seus dibuixos corresponents o bé aprofitar propi context per reconèixer les paraules que veu diàriament: tv, botigues, .. la percepció: buscar diferències, completar dibuixos,...) i la ruta fonològica (associacions de sons, mots encreuats, segmentar paraules en síl·labes, etc..)

Per acabar, recorda que en aquest procés és del tot imprescindible tenir en compte el procés maduratiu de cada nen i nena, així com el seu estat emocional. Per això, és molt important, que tant els professors com els pares siguem un motor motivador en aquestes tasques, fent que els nens i les nenes puguin unir la lectura amb esbargiment, perquè realment els resulta estimulant i divertit aprendre quan ells només creuen que estan jugant.

AMICS PER SEMPRE

Autora
Paula Danziger

Va néixer a Washington i va créixer a Nova York. Ha estat professora d’institut i d’universitat. La seva primera novel·la va tenir tant d’èxit que aviat va poder dedicar-se plenament a la literatura. Ha rebut molts premis als Estats Units. Els seus personatges són tan reals que els nens sempre li diuen que sembla que els coneguin.   

Il·lustrador

Tony Ross

Va néixer a Anglaterra el 10 d’agost del 1938. Al llarg d’aquests més de seixanta anys, ha il·lustrat més d’un centenar d’obres, tant amb textos propis com d’altres autors. També ha fet nombroses recreacions de clàssics (Els tres porquets, El gat amb botes, Hansel i Gretel…),

que li han reportat un gran prestigi. En més d’una entrevista, ha reconegut que l’humor i la fantasia són a la base de la seva obra i que el seu estil és d’allò més variat i difícil d’encasellar, tot i que sovint ratlla la caricatura. Ha obtingut nombrosos premis per les seves il·lustracions, sobretot a la Gran Bretanya, als EUA i a Alemanya.

Argument

L’Amber Brown és una nena de vuit anys que viu a New Jersey. Fa tercer de primària i el senyor Cohen és el seu professor. Encara que l’Amber té altres amics i amigues, el seu millor amic és el Justin Daniels; són inseparables des que es van conèixer al parvulari. L’Amber és alegre i extravertida però darrerament està una mica trista perquè els seus pares s’han divorciat i el pare se n’ha anat a treballar a París.

Un dia el Justin li diu que traslladen el seu pare a Alabama i que se n’haurà d’anar amb tota la família a viure allà. L’Amber es posa encara més trista perquè es pensava que estaria amb el seu amic tota la primària, o encara més, tota la vida; però la realitat és una altra. La mare del Justin es ven la casa i se’n va a buscar-ne una a Alabama. L’Amber s’enfada tot i que la seva mare li intenta fer entendre que encara que visquin lluny l’un de l’altre, podran seguir sent amics.